La Universitat de València se suma a la declaració “València, ciutat climàticament neutra 2030”

L’alcalde de València, Joan Ribó, i la rectora de la Universitat de València, Mavi Mestre, han signat la declaració d’intencions “València Ciutat Climàticament Neutra 2030”, el document que assenyala el compromís de les dos institucions per a fer de València una de les cent ciutats europees climàticament neutres abans de l’any 2030.

Després de la signatura del mateix text per part del rector de la Universitat Politècnica, José Esteban Capilla, el passat dia 10, la ciutat suma des de hui les seues dos universitats públiques a este repte internacional al qual opta, i que la Comissió Europea seleccionarà el pròxim mes de març.

Han participat en l’acte de la signatura el vicealcalde i regidor d’Ecologia Urbana, Sergi Campillo, i el regidor d’Emergència Climàtica, Alejandro Ramón. L’adhesió de la Universitat de València s’ha materialitzat només un dia després de la presentació, per part de l’alcalde, de l’estratègia de la Missió Climàtica València 2030, una convocatòria que reunia ahir al Saló de Cristall de l’Ajuntament tot el teixit social, econòmic, emprenedor, acadèmic, cultural i institucional de la ciutat, que va plasmar la suma de voluntats diverses i plurals cap a un objectiu comú: accelerar la neutralitat climàtica de la ciutat en l’horitzó 2030.

L’alcalde, Joan Ribó, ha manifestat la seua satisfacció per este acord entre l’Ajuntament i la Universitat de València “dirigit a aconseguir la missió que València siga una ciutat descarbonitzada en 2030”. “És un objectiu molt complex i molt important, però que l’Ajuntament no pot fer a soles”, ha assenyalat l’alcalde, qui ha destacat, “la satisfacció de tindre en este projecte a la primera universitat pública de la nostra ciutat, que va sorgir des de l’Ajuntament de València fa més de 500 anys; i el fet que hui esta universitat se sume a esta gran idea, a esta missió que ens hem plantejat, és un pas endavant molt important”.

Per part seua, la rectora Mavi Mestre, ha assegurat que iniciatives com esta “són el present; però, sobretot, són el futur, són un deure que tenim amb les generacions futures”. Mestre ha manifestat la voluntat de la UV de participar en esta iniciativa, “aportant tasques de cerca i d’investigació; i també de difusió; perquè és molt important fer les coses, pensar-les, compartir-les i difondre-les”. La rectora de la UV ha recordat que la institució compta amb més de 55.000 estudiants de graus, màsters i doctorats, “una població gran de joves als quals estos temes els il·lusionen i amb els quals estan compromesos”. I ha conclòs subratllant que “hem d’aprofitar tot eixe potencial per a fer de València una ciutat millor i més saludable, amb millor qualitat de vida, i que això també es valore des de fora”. 

Un procés de transformació urbana

Mitjançant esta declaració, València s’obliga, “com a impuls al compromís adquirit cap a la neutralitat climàtica, a adherir-se a un procés de transformació urbana en el marc de la missió europea, amb el compromís de col·laborar i accelerar la implementació de solucions que promoguen l’equitat i produïsquen beneficis socials, econòmics i ambientals a les nostres ciutats; a aprovar metes i objectius, i dissenyar un full de ruta per a aconseguir la descarbonització i la transició ecològica amb una visió de justícia climàtica; a accelerar la implementació de la Missió Europea de Ciutats i comunicar el valor social dels processos de transformació urbana en aliança amb la ciutadania; i a desenvolupar i implementar a València projectes amb capacitat transformadora, amb el compromís d’incorporar a tots els agents (administracions públiques, sector privat, acadèmia, societat civil i mitjans de comunicació)”. 

En este context s’inclou la coordinació i col·laboració amb la Universitat de València “en la definició i posada en funcionament d’espais de co-generació de solucions orientades a la consecució de la missió climàtica (generant espais de co-governança per a la reflexió estratègica sobre el futur de la ciutat i la definició conjunta de línies estratègiques de col·laboració per al desenvolupament del model de ciutat descarbonitzada; establint mecanismes de col·laboració amb la UV en relació amb els projectes esmentats; o fent de la ciutat un gran espai d’innovació.

Per part seua, la Universitat, en adherir-se a este procés de transformació, es compromet a “posar al servici de la ciutat els aprenentatges i les solucions desenvolupades en el camí cap al compliment de la descarbonització en 2030; aprovar metes i objectius, i dissenyar un full de ruta per a aconseguir la descarbonització dels campus, amb una visió de justícia climàtica; comunicar a la comunitat universitària el valor social del procés de descarbonització per a conscienciar i implicar la ciutadania; alinear a la missió climàtica i dotar d’una orientació estratègica les aportacions que es realitzen des de la comunitat universitària de la UV (personal docent i investigador, d’administració i servicis, estudiantat, facultats i escola, departaments, instituts d’investigació, centre cultural, jardí botànic i altres estructures de la UV) com a actors de l’ecosistema d’innovació de la ciutat de València; i generar nous espais de co-generació de solucions, diàleg estratègic i orientat a la transferència mútua de coneixement i incidència sobre les polítiques públiques orientades a la consecució de la missió climàtica de la ciutat”.

100 ciutats climàticament neutres

Dins de pocs dies Europa tancarà el termini per a formar part del grup de 100 ciutats climàticament neutres sobre les quals la Unió bolcarà els seus esforços en els pròxims huit anys. Ahir mateix, el manager de la Missió Climàtica Europea, Mathew Baldwin, valorava l’impuls de la candidatura valenciana, una proposta que es basa en la unió nova i pionera “de les polítiques públiques orientades per l’Agenda 2030 i la innovació, actuant des dels principals sectors que impacten en les emissions de CO₂: la mobilitat, el transport, l’energia, l’activitat econòmica i industrial, la renaturalització i biodiversitat de la ciutat, els habitatges o el disseny urbà”. La candidatura valenciana escenifica també la unió de tots els estrats de la societat en un objectiu comú, atés que al sector públic s’han sumat el privat, l’universitari i l’àmbit de la societat civil com a ambaixadors del projecte.