Mereix València ser Capital Europea de la Innovació?

València somia amb ser més saludable, sostenible, compartida i emprenedora. I el millor de tot és que eixos somnis poden fer-se realitat en menys d’una dècada amb l’estratègia d’innovació Missions València 2030. Una estratègia que l’ha encimbellada fins a la final de la Capital Europea de la Innovació 2020, sent l’única ciutat espanyola seleccionada.

El passat 4 d’agost es van conéixer les 12 ciutats finalistes. Però, és millor València que les altres candidates? Mereix el reconeixement més que una altra ciutat?

La ciutat de València ha sigut nominada per la seua estratègia d’innovació Missions València 2030 que va ser presentada el mes de juny passat per la Delegació d’Innovació de l’Ajuntament de València i el centre d’innovació Las Naves. Una estratègia que resumeix l’essència de la innovació que té previst impulsar la ciutat en la dècada vinent amb el símil de la missió que va portar a l’home a la Lluna. Un sol objectiu de tot un país que va impactar en multitud de sectors: des de l’aeroespacial, al tèxtil amb el disseny dels vestits que portaven els astronautes, o l’alimentari, gràcies al qual van poder menjar en l’espai.

El mateix pretén València amb els seus Missions València 2030. Que les seues missions, provinents de qualsevol disciplina (incloses les Humanitats), ajuden a desenvolupar diferents sectors i sobretot que tinguen un objectiu comú: millorar la vida de les persones i aconseguir una ciutat que siga més saludable, sostenible, compartida i emprenedora. D’aquesta manera València serà la primera ciutat europea a posar en marxa la innovació orientada a missions tal com inclou la Unió Europea en el seu programa Horitzó 2021-27.

D’altra banda, València mereix la capitalitat europea de la innovació perquè entén la innovació com un viatge col·lectiu, més que una destinació individual. De totes les persones, que no deixe a ningú fora ni arrere. Que compte amb el sector públic però també amb el privat i les seues empreses, les Universitats i centres d’investigació, i la societat civil. Un reflex del que s’ha viscut aquests últims mesos en el saló de plens de l’Ajuntament, ja que València és la primera ciutat europea que aprova amb un ampli consens polític i social (amb el suport de l’oposició majoritària) un model de co-governança i una manera de fer i impulsar la innovació.

I, finalment, València ho mereix perquè vol ajudar la gent a entendre el valor social de la innovació i com impacta realment en les seues vides. En el seu dia a dia. Només coneixent-ho seran capaços de valorar que la innovació està darrere d’una ciutat més resilient per a fer front a futures crisis i darrere d’idees que podrien convertir-se en missions per als pròxims 10 anys i que ens podria portar, per exemple, a reduir un 20% la desigualtat de salut entre els barris, o reduir en un 90% la soledat no desitjada, o acabar amb el 50% de casos d’obesitat infantil, o eliminar el 90% dels plàstics i microplàstics de les seues platges, o que València siga una ciutat neutra capaç d’absorbir el 100% de les emissions de CO₂ que genera, o augmentar el 50% l’emprenedoria innovadora femenina i el de persones majors de 45 anys. Missions que encara no han sigut triades i que coneixerem a partir d’aquesta tardor.

L’estratègia Missions València 2030 té ja un impuls natural que és difícil de detindre perquè la ciutat porta anys de transformacions, que deixen emprempta per sempre. Com l’increment dels carrils bicis i la disminució de les emissions de CO₂, els espais en la via pública que s’han guanyat per a la ciutadania amb la conversió en zona de vianants de places i la creació de jardins, la digitalització plena de serveis incrementant el nombre de punts wifi gratuïts, el creixement d’un ecosistema emprenedor a un ritme de 100 startups per any, l’increment de pressupost municipal en ajudes socials o de les inversions en energies verdes utilitzades per l’Administració.

A més, l’Ajuntament de València té una llarga experiència en finançament europeu i va fer una aposta decidida per eixe esperit europeista amb la creació de l’Oficina de Projectes Europeus com a unitat especialitzada en el suport a la captació, gestió i explotació de projectes d’interés local amb fons europeus. Actualment aquesta oficina orienta la seua actuació a les prioritats marcades per les Missions València 2030, amb la finalitat que la I+D+i arribe a totes i cadascuna de les persones.

L’impacte de la crisi sanitària que ha llastrat l’economia de molts països no ha fet més que afermar eixe nou model d’innovació que proposa Missions València 2030. Amb distanciament físic però proximitat emocional, amb mesures de prevenció i amb priorització d’inversions sanitàries, ambientals, educatives i d’ocupació, tal com demanda la Unió Europea.

A València li sobren els motius. I més quan darrere té a una societat que porta anys a l’avantguarda en molts àmbits i sectors del coneixement, que compta amb les millors universitats d’Espanya, que és un referent internacional en alimentació sostenible amb el Centre Mundial de València per a l’Alimentació Urbana Sostenible de la FAO, que presumeix de 4 Patrimonis de la Humanitat que la fan ser coneguda a tot el món, que té un ecosistema innovador i tecnològic amb un creixement exponencial, que és un dels millors destins Erasmus d’Europa i guanyadora del premi al millor programa d’atracció de talents de la Comissió Europea, i que serà Capital Mundial del Disseny en 2022.

A la fi de setembre sabrem si finalment València és la Capital Europea de la Innovació 2020. Les Missions València han començat a caminar per a fer de València una ciutat més saludable, sostenible, compartida i emprenedora. Eixe viatge ho mereix. València ho mereix. El destí ho mereix.