València mostra el seu potencial innovador com a principal valor per a ser Capital Europea de la Innovació
- L’alcalde presenta la ‘càpsula del temps’ instal·lada a la plaça de l’Ajuntament per visibilitzar la trajectòria creadora de la ciutat “amb un component col·lectiu i pensada per la ciutadania”
València és una ciutat que treballa, des de fa un segle, en temes d’innovació i que aspira a ser nomenada, a principis de desembre, Capital Europea de la Innovació. Ho ha afirmat hui l’alcalde, Joan Ribó, durant la presentació de la ‘càpsula del temps’, un monòlit instal·lat a la plaça de l’Ajuntament per mostrar, a través d’un codi QR, la trajectòria creadora de la ciutat “que, sempre ha tingut un component col·lectiu i ha sigut pensada per la ciutadania”.
L’alcalde de València, Joan Ribó, acompanyat del regidor d’Innovació i Gestió del Coneixement, Carlos Galiana, ha participat esta matí en l’obertura d’esta ‘càpsula del temps’ “que farà valdre” la candidatura de València a la Capitalitat Europea de la Innovació (iCapital Awards), premi del Consell Europeu d’Innovació (EIC) al qual també aspiren altres 5 ciutats europees (Cluj-Napoca, Espoo, Helsingborg, Lovaina y Viena).
“València té com a bandera la innovació, i haver sigut seleccionada com a una de les 6 ciutats més innovadores d’Europa és una mostra d’això”, ha afirmat Joan Ribó, en explicar que l’objectiu de la instal·lació de l’esmentada ‘càpsula del temps’ és “visibilitzar la manera d’innovar de València, que ho fa col·lectivament, generació rere generació, amb creacions i canvis pensats per la ciutadania i amb criteris de sostenibilitat”.
“El viatge en el temps proposat ens ajuda a conéixer de prop tots els esdeveniments que han transformat la capital del Túria, des de la inauguració del Mercat Central, fa un segle, com el mercat europeu més gran de productes frescos, fins a la gestació de La Marina, com a nou focus de creativitat i emprenedoria al districte Marítim”, ha explicat l’alcalde, en subratllar alguns fites d’esta evolució com l’aprofitament de l’antic llit del Túria, “que és una mostra de la lluita del poble valencià per aconseguir eixe espai verd i convertir-lo en un dels majors jardins urbans d’Europa”.
100 anys de projectes transformadors
Per la seua banda, el regidor d’Innovació i Gestió del Coneixement, Carlos Galiana, ha manifestat que “obrir esta càpsula permet explorar els projectes més transformadors dels últims 100 anys a través d’un contingut plural, conformat per notícies històriques, fotografies, vídeos, etc”. En concret, el seu codi QR dirigeix a una web que recull alguns dels principals esdeveniments de la ciutat explicats amb documentació històrica textual i audiovisual. La web conté un eix cronològic amb esdeveniments destacats als quals s’aniran sumant uns altres per a aconseguir un contingut viu i perdurable en el temps, i es pot visitar en aquest enllaç.
Carlos Galiana ha defés que “València mereix ser Capital Europea de la Innovació perquè és una ciutat plural i integradora, en la qual conflueixen el coneixement i les forces de tot l’ecosistema de la innovació de les cinc hèlices: sector públic, sector privat, acadèmia, societat civil i mitjans de comunicació.
LLISTAT COMPLET D’ESDEVENIMENTS DE LA CÀPSULA QUE S’ANIRAN COMPLETANT
Fites:
El major mercat de productes frescos a Europa (1928)
El Mercat Central de València, amb la seua rica i variada oferta alimentosa, promou a gran escala el comerç local i l’alimentació saludable, amb productes procedents de l’Horta Valenciana, productors locals i llotja. Hui compta amb més de 250 llocs que suposen un gran impuls per al producte de proximitat i la protecció del nostre territori i dels nostres agricultors, ramaders i pescadors. L’edifici és, a més, un de les icones de la ciutat amb una innovadora arquitectura modernista.
El disseny que va nàixer de la taronja (1920-1960)
La indústria de la taronja valenciana, a causa de les necessitats d’exportació, va ser pionera en el disseny de marques comercials. Grafistes, il·lustradors i artistes van dissenyar més de 5.000 etiquetes que van suposar l’eclosió de la indústria gràfica i van marcar el caràcter innovador del disseny valencià. Una disciplina que ha continuat creixent fins a convertir a València en la Capital Mundial del Disseny en 2022.
Un gran campus per a una gran educació (1970)
Naix la Universitat Politècnica de València amb la inauguració de la primera fase del campus de Vera. La primera pedra d’un gran complex de 620.000 metres quadrats on conviuen les diferents carreres científic-tecnològiques i artístiques de la ciutat. En 2022 ha sigut reconeguda com la millor universitat tecnològica d’Espanya segons el prestigiós rànquing de Shangai.
Al capdavant de la mobilitat sostenible (1986)
El primer “carril bici” d’Espanya es construeix a València, en un moment en què la societat espanyola no concebia la bicicleta com una alternativa real a l’automòbil. La via segueix en actiu, paral·lela a l’Avinguda d’Aragó i Blasco Ibáñez, formant part dels més de 160 quilòmetres de carril bici que gaudeixen més de 8.500 persones cada dia.
El riu que es va convertir en un jardí (1987)
Després de la devastadora riuada de 1957 que va inundar la ciutat, els valencians i valencianes van decidir desviar el llit del Túria i transformar el riu al parc urbà més llarg d’Europa. Així va nàixer un espai únic d’esplai i gaudi per a les persones. Un gran assoliment de la mobilització ciutadana que hui és símbol de la identitat valenciana.
Els premis que acosten la ciència a les empreses (1989)
Els ‘Premis Jaume I’ promocionen la investigació, el desenvolupament científic i l’emprenedoria. Aquests reconeixements, de gran prestigi nacional i internacional, reuneixen en els seus jurats fins a una vintena de Premis Nobel i els guardonats són convidats a sumar-se a l’Alt Consell Consultiu en I +D + i de la Presidència de la Generalitat.
Una ciutat dins de la ciutat (1998)
La Ciutat de les Arts i les Ciències és un dels majors centres de divulgació científica d’Europa i una de les grans icones de la ciutat de València. Des de l’obertura de l’Hemisfèric fins a la inauguració del Caixaforum s’ha anat construint un projecte que hui gaudeixen milers de persones. Un espai innovador amb una arquitectura singular reconeguda internacionalment, on la ciència, la cultura i la sostenibilitat són els grans protagonistes.
El primer far sostenible del món (2009)
El Port de València compta amb l’únic far construït amb materials compostables, que ofereixen una major resistència a l’ambient marí, redueixen les labors de manteniment i minimitzen l’impacte ambiental. El nou far de la ciutat, de 32 metres d’altura, també és innovador per la seua autosuficiència energètica: compta amb deu panells solars, un aerogenerador i tecnologia led.
El laboratori valencià de l’Agència Espacial Europea (2010)
El Val Space Consortium compta amb el millor laboratori del món en radiofreqüència espacial d’alta potència i assisteix a la indústria aeroespacial europea en la supervisió dels components de telecomunicació incorporats en els satèl·lits. Aquest oasi espacial, situat en la Ciutat Politècnica de la Innovació i a càrrec de huit investigadors, no té una institució similar a Espanya.
Un ecosistema d’emprenedors al costat de la mar (2013)
La Marina de València, amb la iniciativa privada de Llançadora, s’ha convertit en un nou pol de creativitat i emprenedoria. Així el Districte Marítim, en el qual també s’integra la Ciutat Politècnica de la Innovació i desenes d’iniciatives empresarials públiques i privades. València Digital Summit acollirà a deu mil persones en 2022 prova de la importància que té l’ecosistema emprenedor de la ciutat, sent la tercera més important d’Espanya.
Big Data per a millorar la vida de les persones (juliol 2014)
La plataforma VLCi va ser la primera plataforma de ciutat intel·ligent desplegada a Espanya, recopilant tot tipus d’informació provinent de l’Ajuntament i dels sistemes i dispositius desplegats a la ciutat. Una innovació que utilitza el Big Data per a ajudar als gestors municipals en la presa de decisions i millorar la vida a València. https://smartcity.valencia.es/vlci/plataforma-vlci/
El transport sostenible del futur (2016)
València està dissenyant la mobilitat sostenible del futur amb la tecnològica valenciana Zeleros, que lidera el desenvolupament del vehicle Hyperloop a Europa (tubs pels quals viatjar mitjançant levitació i sense resistència a l’aire). Esta innovació permetrà viatjar de París a Berlín sense emissions i en una hora, entre altres avantatges.
Capital Europea del Turisme Intel·ligent (2022)
A València promovem un model de turisme sostenible i intel·ligent. Garantim una gran experiència accessible i inclusiva, oferim un sistema digital d’informació turística Smart City, preservem el patrimoni cultural i protegim els ecosistemes locals. A més, som la primera ciutat del món a mesurar i certificar la petjada de carboni i hídrica del turisme.