València presenta els resultats de la CPM i avança els 6 àmbits d’interés dels futurs processos de Compra Pública d’innovació

• La dotació econòmica per a aquesta estratègia de licitació CPI es finançarà amb fons propis de l’Ajuntament, per als quals existeix un acord de ple d’aconseguir el 3% del pressupost d’inversió
• Aquest exercici de connexió i diàleg sense precedents entre la demanda pública i l’oferta tecnològica a nivell local a Espanya, mostra que estem davant un nou paradigma de col·laboració públic-privada en la contractació pública local, per a atendre els reptes de la Missió Climàtica València 2030
  

CONSULTA ELS RESULTATS DE LES CPM ACÍ

Nous vectors energètics i maneres de mobilitat urbana sostenible; desplegament d’energies renovables a la ciutat; edificació de zero emissions netes; valorització de residus sòlids urbans i aigües residuals; reducció d’impropis i l’optimització/canvi de paradigma de les actuals plantes de tractament d’aigües residuals; bessó digital de la ciutat; eines digitals de planificació, gestió i formació. Són els àmbits de futures licitacions de Compra Pública d’Innovació (CPI) de l’Ajuntament de València en els quals s’emmarquen les 155 idees procedents de l’ecosistema innovador que s’han presentat aquest matí en el centre d’innovació Las Naves.

La Compra Pública d’Innovació (CPI) és una actuació administrativa de foment de la innovació orientada a potenciar el desenvolupament de nous mercats innovadors des del costat de la demanda, a través de l’instrument de la contractació pública.

L’Ajuntament de València i el centre d’innovació Las Naves han celebrat aquest matí la “Jornada de comunicació a l’ecosistema innovador dels resultats de les consultes preliminars al mercat dels 8 reptes orientats a la Missió Climàtica València 2030”.

La jornada s’ha celebrat per a compartir amb tots els agents de l’ecosistema innovador el procés de les Consultes Preliminars al Mercat (CPM), els resultats d’avaluació de les idees rebudes, l’agrupació d’idees en àmbits funcionals i contrast amb les àrees de govern municipals per a definir les àrees funcionals d’interés que seran objecte de futures licitacions de la Compra Pública d’Innovació.

La jornada ha donat principi amb la benvinguda de Carlos Galiana Llorens, regidor d’Innovació i Gestió del Coneixement de l’Ajuntament de València, que va agrair la participació activa de l’ecosistema innovador, que s’ha concretat en 155 idees procedents de 99 organitzacions, que ha superat les expectatives de l’ajuntament en el procés de consulta. Es va mostrar molt satisfet amb la participació de les entitats d’àmbit local, que van suposar un 63% de les idees rebudes.

“Des de l’Ajuntament de València volem ser el vostre primer client de referència. Sabem que les empreses i les organitzacions innovadores que creguen un producte o servei nou necessiten vendre per a consolidar aquesta innovació. Volem ser el seu primer client i ajudar-los a exportar la innovació d’aquesta terra al món sencer”, ha alñadido el regidor d’innovació.

A continuació, Fermín Cerezo, cap del servei d’innovació de l’Ajuntament de València, ha fet un repàs del camí recorregut per a planificar la utilització de la CPI orientada al compliment de la Missió Climàtica València 2030, que permeta incorporar solucions innovadores a diferents serveis públics afectats, fins a arribar al dia de hui. Va destacar que València està a l’avantguarda de les ciutats europees que s’atreveixen a utilitzar la CPI per a impulsar la recuperació econòmica després de la crisi de la COVID-19 i promoure la transició cap a una economia verda i digital.

A continuació, Francisca Hipòlit, tècnica de R+D+i de la Naus ha explicat detalladament com ha sigut el procés d’avaluació interna de les 155 idees rebudes, que han sigut analitzades sobre la base de tres criteris: aspectes tècnics (adequació de la idea al repte, grau d’innovació i impacte en la missió); pertinència estratègica, mesura com el nivell d’alienació amb l’Estratègia Urbana València 2030; i pertinència operativa, que inclou el nivell de maduresa tecnològica de les idees presentades i el temps de desenvolupament.

Procés d’avaluació de propostes
Després de l’aplicació d’aquests criteris, es va entrar en un procés de diàleg tècnic per a ampliació d’informació, materialitzat en 77 entrevistes amb entitats proponents. Fruit d’aquesta anàlisi i procés de diàleg, es va obtindre la classificació de les idees: d’una banda, idees susceptibles d’aplicar CPI, en tractar-se d’idees que requereixen R+D+i, alineades amb els reptes i d’alt impacte; i d’altra banda idees no susceptibles d’aplicar CPI, és a dir idees alineades amb els reptes i d’alt impacte en la Missió Climàtica València 2030, així com amb l’EUV2030, però que no requereixen innovació.

Posteriorment, per a les idees susceptibles de CPI, es va realitzar un procés d’agrupació que va permetre establir 11 àmbits funcionals que es van contrastar amb 8 entitats, 2 d’elles d’àmbit supramunicipal, per a arribar al resultat final de 6 àmbits funcionals d’interés que recullen les temàtiques sobre les quals es projectaran les futures licitacions de CPI.

Una vegada conegut tots els aspectes del procés de configuració dels 6 àmbits funcionals d’interés s’ha realitzat una presentació, per part diferents tècnics municipals del contingut de cadascun d’ells.

L’Ajuntament dedicarà fins a un 3% del seu pressupost a aquestes licitacions
Finalment s’ha presentat l’estratègia de licitació CPI per a aquests àmbits funcionals d’interés, establint l’àmbit temporal i el tipus de CPI aplicable (CPP i CPTI) en funció de l’estat de maduresa tecnològica observat durant la fase de CPM.

La dotació econòmica per a aquesta estratègia de licitació CPI, es finançarà amb fons propis de l’Ajuntament, per als quals existeix un acord de ple d’aconseguir el 3% del pressupost d’inversió que es complementaran amb els possibles fons procedents de programes de finançament per a CPI a nivell nacional (Programa FID) o europeu.

Addicionalment, les idees no susceptibles de realitzar CPI es redirigiran a les diferents àrees de l’ajuntament perquè puguen ser utilitzades en procediments de licitació de contractació ordinària.

Sens dubte, aquest exercici de connexió i diàleg sense precedents entre la demanda pública i l’oferta tecnològica a nivell local a Espanya, mostra que estem davant un nou paradigma de col·laboració públic-privada en la contractació pública local que permetrà ajustar la forma en què es presten els serveis públics a les expectatives d’una ciutadania cada vegada més tecnològica, respectuosa amb el medi ambient i socialment conscient.